Marató de Berga

La pluja i el fred no han estat inconvenient perquè gairebé 200 corredors i corredores participessin a la Marató de Muntanya de Berga 2011. A les 7 del matí s'ha donat la sortida al passeig de la Indústria de Berga, i els participants han començat una dura ascensió primer pel serrat de la Figuerassa i els Rasos de Peguera i tot seguit a la serra d'Ensija, superant els 2.300 metres d'alçada. La boira i la pluja han estat presents en els punts més elevats de la cursa, fent encara més dur un recorregut de més de 42 quilòmetres i gairebé 3.000 metres de desnivell positiu.

En categoria masculina la Marató ha estat molt renyida, i els tres primers classificats han evolucionat junts bona part del recorregut. No ha estat fins a la baixada que el corredor de Puigcerdà José Lozano (Ass. Esp. Mountain Runners del Berguedà) s'ha imposat sobre els seus perseguidors imprimint un fort ritme. Al final ha marcat un crono de 4 hores i 29 minuts. L'han seguit al podi Kiko Martí (AEC Terra de Fang) i Èric Díaz (Exclusive-Castellterçol), a 2 i 3 minuts respectivament.





Així ho explicava l’organització, vist d’aquesta manera sembla tot molt renyit...
És cert que ràpidament es va formar un grup on Lozano marcava el ritme, darrera seu Josep Quadrat, Kiko Martí i jo tancant el grup, un ritme constant on els preferits es quedaven i els que aguantàvem ens miràvem no se si per controlar les forces que mostraven les nostres cares o per preguntar-nos si podríem aguantar aquell ritme.
Lozano semblava que no tirava la tovallola i demostrava ser el més fort, donant la cara a totes les ascensions. Kiko, darrera semblava estar al mateix nivell i el quilòmetre 25, jo començava a patir l’esforç i a quedar-me endarrere. Faltava la última dura ascensió i treia forces d’allà on podia per intentar no perdre la referència...





Mai es pot tirar la tovallola, i després d’uns prats verds i unes zones on es podia córrer, tornava a sentir-me lleuger, amb bones sensacions i amb força per seguir endavant.
Atrapava a Kiko i correríem junts durant els últims quilòmetres. Lozano, que el veiem no gaire més endavant, aniria agafant metros i demostraria ser els més fort al llarg dels quilòmetres. Finalment tindria que conformar-me amb la 3ª plaça, la ultima baixada varem arribar junts amb el Kiko, però el meu estat físic va dir prou, després de demanar i “re-demanar” a la gent que em digués la distància que faltava, mai arribava la meta, i les meves cames no podien aguantar més estona el meu pes...
Finalment, 4hores 32’ per finalitzar la prova i arribar amb 3ª posició de la General i els 2.900 i pico metros de desnivell positiu.
El pitjor de la cursa, va ser rebre la noticia que em deien que no tenia el liderat, ja que no estava federat amb la FEEC, cosa que espero solucionar els pròxims dies. Això significa que la cursa de la Faiada no serveix per puntuar i possiblement la Marató de Berga tampoc.
Ara toca descansar i agafar confiança per les pròximes cites, acabar d’arreglar el peu i treballar les llargues distàncies i una mica més els entrenaments amb intensitat. Ja que estem en plena temporada i no ens podem adormir.
Si contem que fins la 4ª prova, normalment, no acostumo agafar ritme de cursa i a trobar sensacions, aquesta és la 2ª prova de muntanya i penso que vaig per bon camí. Com deia el meu amic Arturo, poquito a poco.